El 28 de juliol de 2010, l’Assemblea General de Nacions Unides va reconèixer l’accés a l’aigua potable i al sanejament com un dret humà. Tant la seguretat alimentària, la salut humana, els assentaments urbans i rurals, com el creixement econòmic o fins i tot els ecosistemes depenen de l’aigua i són vulnerables a les conseqüències del canvi climàtic.
Aquest efecte multiplicador de la crisi climàtica engloba també l’impacte en la variabilitat del cicle d’aigua: els fenòmens meteorològics extremes s’accentuen, la capacitat de previsió de disponibilitat dels recursos hídrics es redueix, la qualitat de l’aigua disminueix i tot això suposa una amenaça per al desenvolupament sostenible, la biodiversitat, així com per al goig efectiu del dret a l’aigua potable (i sanejament) de potencialment milers de milions de persones.
I és que, l’aigua i el canvi climàtic estan units de forma indissoluble: els efectes d’aquest últim es manifesten a través de l’aigua en forma de sequeres, inundacions i tempestes. Aquests desastres poden destruir excusats i subministraments d’aigua donant lloc a aigües contaminades que posen en perill les vides de milions d’infants. Sense aigua neta, els infants són els més propensos a contraure malalties com la diarrea. Les malalties diarreiques són la segona major causa de mort d’infants menors de cinc anys, i ocasionen la mort de 525.000 infants cada any. Les dones i les nines estan, al seu torn, desproporcionadament més exposades al risc de malalties transmeses per l’aigua durant les inundacions, a causa de la manca d’aigua potable, la interrupció dels servicis i la major contaminació dels recursos hídrics.
En efecte, el canvi climàtic té importants repercussions de diversa índole sobre el dret humà a la salut. La propagació de malalties infeccioses transmeses a través de l’aigua representa ja una càrrega considerable per a les poblacions vulnerables de tot el món. Amb un escalfament de 2ºC, entre 540 i 590 milions de persones patirien desnutrició, de les quals els joves i ancians serien els més afectats.
Malgrat que des de 2000, la mortalitat associada a les malalties lligades amb l’aigua o el sanejament segueix una tendència a la baixa, la morbiditat descendeix més lentament i en moltes regions el llast social i econòmic de no comptar amb aigua, sanejament i higiene (WASH) adequats recau sobre les dones i les nines. Aquestes tenen menys oportunitats de treballar i educar-se, ja que estan obligades a anar a cercar aigua o senten vergonya i ansietat per la falta de neteja i la gestió de la higiene durant la menstruació. Aquest major impacte de les conseqüències del canvi climàtic cap a les dones i nines exacerbarà la desigualtat entre gèneres i suposarà una amenaça per a la salut, el benestar, la subsistència i l’educació de la població femenina.
Integrar el gènere als sistemes d’alerta primerenca és important, ja que està comprovat que les dones i els nins tenen 14 vegades més probabilitat de morir durant un desastre que els homes.
Per la seva part, està previst que l’impacte de la variabilitat climàtica sobre els recursos hídrics africans s’accentuï encara més. Per al 2050 es preveu un creixement de la població de més de 500 milions de persones. Aquesta pressió demogràfica incrementarà l’estrès hídric i realçarà els efectes en la salut humana a causa de malalties transmeses per l’aigua i la desnutrició.
En el cas de Níger, els indicadors d’aigua i sanejament han resultat ser els pitjors del món durant anys. Les malalties lligades a l’aigua i la manca d’higiene segueixen representant la mort d’un de cada cinc infants al país. Segons UNICEF, només el 56% de la població té accés a una font d’aigua potable (amb un augment del 7% en l’oferta de serveis entre 2012 i 2015) i el 13% a serveis bàsics de sanejament. Les dificultats trobades pel govern per proveir serveis públics primaris es veuen accentuats amb l’assenyalat impacte del canvi climàtic a la regió.
CONEMUND neix al 1998 amb la finalitat de contribuir a eradicar la pobresa i millorar les condicions de vida dels col·lectius més vulnerables. Des de llavors, aquesta ONG ha dut a terme un gran nombre de projectes, especialment a l’Àfrica Occidental on compta amb una extensa experiència en execució de projectes de seguretat alimentària i nutricional (SAN). Aquests projectes es desenvolupen amb un enfocament de drets humans, gènere i medi ambient i posseeixen un caràcter participatiu i sostenible, cercant l’apropiació per part dels beneficiaris i la permanència de les activitats.
Des de 2009, CONEMUND està present a Níger, on ha implementat una estratègia per millorar la resiliència de les comunitats rurals empobrides i reforçar la seva seguretat alimentària, mitjançant una sèrie d’intervencions alineades amb l’Estratègia de Seguretat Alimentària i Nutricional per al Desenvolupament Agrícola Sostenible del govern del país, coneguda com la “Iniciativa 3N”. Entre els projectes desenvolupats, CONEMUND ha decidit centrar-se en el suport a la seguretat alimentària i nutricional de les poblacions rurals de Niamey, Zinder i Maradi. Tots ells s’inscriuen als cinc principis que sosté l’estratègia d’acció de la ONG al país:
De la mateixa manera, les diferents intervencions de CONEMUND s’han alineat amb l’Estratègia Sectorial de la Cooperació Espanyola de Lluita contra la Fam i de Gènere en Desenvolupament així con amb els Plans d’Actuació Sectorial (PAS) de la AECID en Medi Ambient i Canvi Climàtic, Desenvolupament Rural i Lluita contra la Fam i Gènere en Desenvolupament.
La Delegació a les Illes Balears de CONEMUND ha centrat la seva acció en projectes de sensibilització i educació per al desenvolupament. Gràcies a la tasca imprescindible dels voluntaris, CONEMUND ha pogut organitzar nombrosos tallers i jornades de sensibilització a les Illes Balears. Entre ells, podem destacar les jornades de sensibilització sobre la inseguretat alimentària i recurrents crisis nutricionals a Àfrica Subsahariana (Mali, Níger i Senegal) en 2017, 2018 y 2019, la jornada de sensibilització sobre la importància del voluntariat, metodologia i oportunitats de participació en 2018 o el Taller d’Educació per a la ciutadania Global en 2019, per generar consciències crítiques i generar una societat compromesa amb la solidaritat. A totes les activitats s’ha inclòs i pres en compte als socis i voluntaris de CONEMUND així com a la societat civil interessada.
El projecte que ha executat CONEMUND conjuntament amb la contrapart local ATPF (Aménagement des Terroirs et Productions Forestières) es titula “Millora del accés a l’aigua potable i de les pràctiques sanitàries i nutricionals correctes de la població rural de Zinder, a Níger, mitjançant la construcció de punts d’aigua i activitats de sensibilització, formació i capacitació, amb especial enfocament a les dones” i ha estat finançat pel Govern de les Illes Balears.
L’acció proposta és part de l’estratègia conjunta de CONEMUND – ATPF a Níger, dirigida a la millora de la qualitat de vida de les famílies més vulnerables a les zones rurals, reforçant la seva seguretat alimentària i la seva resiliència davant els efectes adversos del canvi climàtic. També respon a les prioritats marcades pel Govern de les Illes Balears al seu Pla director 2020-2023: i) Prioritat 1: Dret als servicis socials bàsics: salut, educació i aigua i sanejament; ii) Prioritat 2: Desenvolupament local i dinamització de les economies comunitàries; iii) Prioritat 3: Drets humans i equitat de gènere i iv) Prioritat 4: Protecció del Medi Ambient i la biodiversitat, i lluita contra el canvi climàtic.
La intervenció s’enfoca en 20 llogarets de les comunes rurals de Gafatti i Guidimouni, distribuïdes en dos Comunes rurals, que pateixen severs problemes d’accés a l’aigua potable i desconeixen les pràctiques bàsiques per a una higiene i una nutrició correctes.
Això provoca malalties contagioses, malnutrició, un nivell de salut baix i una qualitat de vida molt pobre, que perjudiquen especialment als infants i a les dones.
Per donar resposta a aquestes problemàtiques, el projecte s’ha centrat en:
El projecte beneficia de forma directa a 10.150 persones (5.085 homes i 5.065 dones) que conformen els 1.130 llars afectats per la intervenció. Això suposa més del 75% dels habitants totals dels 20 llogarets seleccionats. Encara que la població local està composada en un 50,1% per homes, l’acció s’enfoca principalment a les dones, a qui van dirigides les demostracions culinàries i les sensibilitzacions sobre higiene familiar.
A més, els pous milloraran la tasca de recollida de l’aigua, que és tradicionalment responsabilitat d’elles. Les dones es converteixen en titulars de responsabilitat i traslladen els beneficis del projecte a les seves famílies, especialment, els infants. El nombre de beneficiaris directes inclòs uns 4.980 nins i nines menors de 14 anys.
Els beneficiaris indirectes són la població al complet dels 20 llogarets que participen a les activitats, és a dir, unes 13.450 persones (6.740 homes i 6.710 dones).
La present intervenció ha comptat amb una inversió de 116.002€, dels quals un 88,10% correspon a la contribució del Govern de les Illes Balears, un 9,45% a la del soci local, ATPF, i finalment, el 2,45% restant correspon a la contribució de CONEMUND. El termini d’execució original era de 12 mesos, que s’han prorrogat 3 mesos, a causa dels retardaments produïts fonamentalment per l’impacte de la COVID-19 en diverses activitats del projecte.
Per a qualservol informació o dubte addicional, no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres a través de la següent formulari:
